És una malaltia ocular més freqüent, sobretot en
infants. És una inflamació de la mucosa conjuntivitis que recobreix l'interior
de les parpelles i l'exterior del globus ocular.
Causa i via de transmissió
Pot ser una infecció, una al·lèrgia o un
traumatisme. Són infeccions molt contagioses i es propaguen amb gran rapidesa,
fins al punt de poder causar epidèmies locals.
El contagi pot ser directe (tossir o esternudar)
o indirecte (tovalloles,mocadors, mans, etc.).
Simptomatologia
Envermelliment, inflamació, picor, inflor de les
parpelles, sensibilitat de l'ull en posar-se en contacte amb la llum, etc.
Tractament
Neteja dels ulls amb aigua o sèrum fisiològic.
En el cas de servíriques, es curen soles.
En el cas de lesbacterianeses tracten amb antibiòtics en forma de
col·liri o crema ocular.
Convé rentar-los amb cura per eliminar-ne el
pus i les crostes i després eixugar amb una tovallola.
Prevenció
Mesures higièniques com rentar-se les mans, no
tocar-se ni gratar-se els ulls, no fer servir tovalloles o llençols d'una
persona que tingui la malaltia, etc.
És una malaltia que afecta a les persones que han sigut infectades per el virus de la immunodeficiència humana (VIH). Es diu que si algú pateix d’aquesta malaltia, el seu organisme no és capaç d’oferir una resposta immune adequada contra les infeccions.
Causa i via de contagi
Es causada per un virus denominat virus VIH o virus del sida.
Les possibles vies de contagi són:
èPer contacte sexual
èPer via parenteral (transfusions de sang, òrgans trasplantats, inseminació artificial, etc.
èVia intrauterina o perinatal: quan la mare li passa el virus del Sida al seu fill durant la gestació, en el part o mitjançant la lactància.
èNo hi ha evidència que hi hagi unes altres vies de contagi.
Període d’incubació
Quan fa entre 1 i 6 setmanes que el virus ha entrat a l’organisme, comença a desenvolupar els anticossos.
Una persona infectada pot trigar molts anys a presentar-ne els símptomes.
Simptomatologia
3 fases:
èFase d’infecció aguda: febre, cefalea, nàusees, diarrees i sensació de malestar. (fase molt contagiosa)
èFase asimptomàtica: pot durar 10 anys o més. Febre, suors nocturnes, pèrdua de pes, diarrees persistents, suors nocturnes.
èFase simptomàtica: pèrdua de força muscular, disminució de les facultats mentals, paràlisi, disminució visual, diarrees, grans pèrdues de pes, pèrdua de la gana, cansament, debilitat, complicacions neurològiques i digestives, lesions a la pell i elevada aparició de tumors cancerosos.
Prevenció
-Pràctiques sexuals segures (ús correcte del preservatiu)
-No consumir drogues (evitar fer-ho per via intravenosa)
-En el cas de les dones, evitar quedar-se embarassades
Tractament
Combinació de 3 medicaments.
A CONTINUACIÓ, PODEM VEURE UN VIDEO QUE ENS PARLA SOBRE EL TRACTAMENT DEL VIH:
És poc freqüent. S’infecten les
membranes que envolten el cervell i la medul·la espinal.
Grups de meningitis:
les produïdes per un virus (víriques) i les produïdes per bacteris
(bacterianes).
Acostumen a presentar-se en petits brots
o epidèmies a l’estiu i la tardor i es transmeten per la saliva o
els excrements.
MENINGITIS
BACTERIANA:
Causa
i via de transmissió
Se solen trobar a la gola i al nas, però
només en alguns casos penetra o passa al cos (per mitjà de la sang) i aleshores
es produeix la malaltia.
Via de transmissió:
per l’aire i per contacte directe.
Període de risc:
24 hores després d’haver iniciat el tractament
L’haemphilus
influenzae nomes provoca meningitis als infants.
El
meningococ afecta a persones de totes les edats.
Període
d’incubació
1 i 10 dies (en general és inferior a 4
dies)
Simptomatologia
Febre elevada, mal de cap intens,
rigidesa al clatell, vòmits.
També pot produir somnolència, confusió mental
i erupció cutània.
Complicacions
Sensorialsà
sordesa, ceguesa, etc.
Motoresà
paràlisi cerebral, etc.
Psíquiquesà
retard mental, etc.
Prevenció
En les meningitis bacterianes que siguin
contagioses, les persones que estan en contacte amb els malalts han de prendre
un medicament preventiu durant uns dies, a més de rebre la vacunació
adequada.
Estar
vacunat de meningitis no garanteix la protecció conta totes les possibles
meningitis!
Tractament
i cures
Hospitalització i aïllament.
A CONTINUACIÓ, EN EL VIDEO SEGÜENT, PODEM VEURE MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA MENINGITIS. ÉS UN DOCUMENTAL FET AMB UN PEDIATRA:
És tracta d’una inflamació de l’estómac
i de l’intestí.
Causes
i via de transmissió
Infànciaà
per virus, sobretot a l’hivern.
Resta de les causesà
bacterianes. També la pot produir un paràsit anomenat giardia lamblia (que serà tractat en un altre apartat d’aquest blog
amb més detall).
La majoria dels contagis es produeixen
per via oral, encara que també es
pot transmetre a través d’aliments contaminats.
Simptomatologia
Dolors abdominals, nàusees, diarrees,
vòmits i febre i malestar general.
Les diarrees poden ser à
aquoses o amb pus, sang o moc.
Complicacions
Normalment no hi ha.
Prevenció
Extremar les mesures higièniques.
Tractament
Prevenir la deshidratació.
A CONTINUACIÓ, PODEM VEURE EN L'ENLLAÇ SEGÜENT EL MENÚ PER MENJAR QUE PODEM SEGUIR SI EL NOSTRE FILL TÉ AQUESTA MALALTIA:
Inflamació dels pulmons que provoca una
dificultat respiratòria. Freqüent en
infants menors d’un any.
Causa
Gairebé sempre estan produïdes per
virus, i amb menys freqüència, per bacteris.
És molt poc habitual que siguin
provocades per protozous, fongs o substàncies químiques.
El
75% de les pneumònies agudes es produeixen a l’hivern.
Simptomatologia
Varia segons l’origen, l’edat, les
circumstàncies personals, etc.
Símptomes en generalà
crisis agudes amb calfreds bruscos, sudoració i dolor. També acostuma a
donar-se febre alta, tos, cefalees, vòmits, taquicàrdia, herpes labial, signes
d’insuficiència respiratòria, color blavós en la pell, etc.
Acostuma a acabar en crisis, de manera
ràpida i espontània
Complicacions
La recuperació sol ser completa al cap d’una
setmana.
Poden sorgir complicacions que afectin
al sistema pulmonar.
Tractament
En casos greusà
es requereix l’hospitalització per a cures intensives i l’administració d’oxigen.
Pneumònia bacteriana à
tractament amb antibiòtics
Pneumònies víriquesà
es curen soles i acostumen a desaparèixer de manera espontània
Mesura
generalà
fer repòs, ingerir aigua per hidratar-se, efectuar oxigenació en cas de
necessitat i seguir el tractament farmacològic.
Infecció vírica aguda del tracte
respiratori inferior que afecta a lactants
i infants petits.
Característiques:
dificultats per respirar, xiulets al pit en respirar i sorolls crepitants.
Acostuma a aparèixer en epidèmies,
principalment en menors de 18 mesos.
Causes
i via de transmissió
Causa:
virus sincitial respiratori i el virus de la parainfluença 3.
Contagi:
directe. Es contagia fàcilment en esternudar o tossir.
Una persona malalta pot contagiar-lo
durant un període de temps de 3 i 8
dies.
Més propensos a tenir la malaltia i
presentar-ne els símptomes més greus: nadons
prematurs i persones que pateixen del cor o tenen alguna immunodeficiència.
Període
d’incubació
2 i 8 dies
Simptomatologia
Al principi:
símptomes catarrals i una mica de febre
Més endavant:
dificultats per respirar, xiulets al pit en respirar, sorolls crepitants i la
tos es torna persistent i intensa
Complicacions
En la fase aguda no tenen importància
S’ha relacionat aquesta malaltia amb la mort sobtada, l’asma i amb malalties
pulmonars cròniques en les persones adultes, però no es pot corroborar amb absoluta seguretat
Prevenció
Immunoglobulina específica contra el
virus en casos de risc. D’aquesta manera s’aconsegueix disminuir la
gravetat de la malaltia, si és que arriba a presentar-se.
Tractament
i cures
No hi ha un tractament específic molt
eficaç.
A
CONTINUACIÓ, PODEM VEURE UN VIDEO D’UNA FAMÍLIA QUE TÉ UN NEN AMB AQUESTA
MALALTIA, I ENS EXPLICA LA SEVA EXPERIÈNCIA.
És una malaltia respiratòria que consisteix en una
tos intensa i persistent.
Edat: 2-5 anys, pot ser molt greu en els
lactants.
Causes i via de transmissió
Es contagia per via aèria en tossir o esternudar.
Període d’incubació
7 i 10 dies
Simptomatologia
3 fases:
èPeríode catarral: dura entre 1 i 2 setmanes, amb
secreció nasal, esternuts, llagrimeig, febre poc elevada i tos lleu.
è4 i 6 setmanes. La tos s’agreuja i es torna
convulsiva, es presenta en accessos incontrolables que van acompanyats de
sacsejades en expirar i acaben amb una inspiració sorollosa. Acaba amb l’expulsió
de flegmes o vòmits.
è1 i 3 setmanes. Es van atenuant els símptomes,
sobretot la tos. Es pot manifestar amb tics nerviosos.
Complicacions
Pot haver complicacions respiratòries
Prevenció
Administració de la vacuna. Els infants
afectats que van a l’escola, hauran de romandre a casa fins que hagin seguit un
tractament amb antibiòtics durant almenys 5 dies.
Tractament i cures
El nadó requereix una atenció meticulosa i és probable
que sigui ingressat a l’hospital.
L’alimentació és difícil, per això s’aconsella
efectuar canvis en la dieta.
Cal extremar les mesures higièniques i establir
una atmosfera d’aire pur, estades a l’aire lliure i un clima d’altura.
És una malaltia aguda molt infecciosa, que es
manifesta bàsicament durant la infància, sobretot entre els 1 i 5 anys.
Acostuma a afectar a les amígdales, la gola, el nas o la pell.
Causes i vies de transmissió
Es transmet per contacte directe amb una persona
malalta
Període d’incubació
Al cap de 5 dies, es forma un exsudat d’un blanc
grisenc que afecta al nas i a la gola.
Simptomatologia
- - Diftèria nasal: té poca simptomatologia i passa inadvertida, la qual cosa afavoreix que s’estengui
a la laringe i la faringe. És més freqüent en lactants.
- - Diftèria faríngia: febre baixa, mal de coll, glàndules
inflamades al coll, etc. A la gola es pot formar una membrana de color blanc
grisenc o negrós que s’estén fins i tot cap als bronquis, i dóna lloc a una
obstrucció respiratòria
- - Diftèria laríngia: ronquera, afonia i tos de gos.
Complicacions
Si no és tractada correctament, pot tornar-se més
greu i derivar en complicacions que afectin al ronyó, el cor i el sistema nerviós.
Pot provocar una paràlisi i el pacient pot arribar a morir.
Prevenció
Immunització a través de la vacuna. Si se’n
produeix algun brot, aïllar a la persona malalta.
Tractament i cures
Cal hospitalitzar el pacient i sotmetre’l a un aïllament
respiratori fins que es recuperi.
És una malaltia infecciosa aguda que afecta a les
vies respiratòries. És molt contagiosa i s’estén per epidèmies.
En persones que pateixen alguna malaltia crònica,
pot ser molt perjudicial.
Causes i via de transmissió
És una infecció produïda per l’Influenzavirus i
hi ha 3 gèneres:
A àmés greu i el responsable de la major part de les
epidèmies. Va canviant o mutant contínuament, per la qual cosa la immunitat per
tota la vida és impossible.
B àcanvia amb menys freqüència i els seus brots i
epidèmies són menys greus.
C àés el més benigne i menys comú, i produeix una
immunitat permanent.
El contagi dels 3 virus
es produeix per transmissió d’una persona a l’altra i el virus entra per la via
respiratòria.
Període d’incubació
Al cap d’uns 3 dies d’haver entrat en contacte
amb el virus.
Simptomatologia
Febre, calfreds, mal de cap, dolors musculars i
prostració, i tos intensa i persistents. Es poden manifestar també nàusees i
pèrdua de la gana.
Prevenció i immunització
Es prevé mitjançant la vacunació.
Tractament i cures
No hi ha un tractament específic per combatre-la.
Se’n poden alleujar els símptomes amb un analgèsic.
Anomenada també “galteres” i és una malaltia
viral que apareix generalment en la infància i afecta sobretot al teixit
glandular i nerviós.
Es pot presentar a qualsevol edat, però és difícil
que aparegui abans dels tres anys.
Causa i via de transmissió
El causant és un virus del tipus mixovirus. Són molt
contagioses i es transmeten d’una persona a l’altra per contagi directe.
El període de contagi comença 2 dies abans dels símptomes i continua al cap d’uns
dies d’haver desaparegut.
Període d’incubació
11 i 21 dies
Simptomatologia
Febre moderada, intranquil·litat, cefalees,
sensació de malaltia i fred, pèrdua de la gana i sequedat a la gola, dolor i tumefacció
al voltant de les orelles i febre elevada.
Acostuma a desaparèixer als 12 dies.
Complicacions
No acostuma a tenir-hi.
Prevenció
Actualment hi ha una vacuna específica. La immunització,
un cop passada la malaltia, dura tota la vida.
Cures i tractament
Repòs absolut. Prendre analgèsics, antiinflamatoris
i dieta tova.
Mal
d’orella i supuració, elevació de la temperatura, rebuig als aliments, vòmits,
diarrees i pèrdua de pes.
